Vivim un panorama incert davant el futur proper per la Covid-19. Venim d’un període de confinament que ha suposat, apart de pèrdua de vides i llocs de feina, el tancament de les escoles i la interrupció del procés ordinari d’aprenentatge de milions d’alumnes. I quan es decideix tornar al carrer (que no a les aules, ja que el calendari escolar ha romàs inalterable malgrat les circumstàncies excepcionals que sí han fet adaptar-se a tots els altres sectors), observem amb preocupació que proliferen els missatges que menystenen els efectes sobre el que han suposat aquests mesos. La formació és, un cop més, la darrera de les prioritats. Des del sector docent, des dels mitjans de comunicació, fins i tot des de diverses conselleries, animen a relaxar-se i asseguren que ja hi haurà temps per a posar-se al dia, com si fos el mateix anar a classe que no fer-ho, com si la feina educativa no tingués un factor relacional i social clau. I aquests missatges repetits ens omplen de dubtes, uns dubtes que volen compartir amb vosaltres en aquest post en forma de preguntes per pensar-hi plegats.
LA VIRTUALITAT
Manca una anàlisi seriosa sobre els problemes de la virtualitat en un sistema que no estava preparat per a fer aquest salt tan dràstic. Es creu que és el mateix fer una conferència que una classe presencial? Com s’assegura la comunicació quan no és bidireccional? És el mateix completar uns exercicis que aprendre? Es pot enviar un seguit de deures a uns alumnes sense cap instrucció prèvia, especialment si aquests no tenen prou autonomia? Com s’individualitza el seguiment amb sessions virtuals massives? Per què no s’han considerat les mancances en comprensió lectora o competència digital dels adolescents a l’hora de dissenyar les tasques que s’enviaven? S’ha pensat en com afecta el format en què es rep la informació a la seva assimilació? On queda la privacitat amb unes càmeres intrusives? Es té en compte la pèrdua de contacte entre l’equip de professors i les discrepàncies de mètode que puguin aparèixer? Què passa quan sorgeixen problemes tècnics o fins i tot alguns decideixen no connectar-se? S’ha considerat com fer una avaluació justa quan no es veu el procés sinó solament un dossier o un arxiu adjunt que no se sap ni qui ni com l’ha realitzat? Algú està valorant el que significa perdre el barem si totes les qualificacions pugen sense més? Els efectes que pot tenir en la capacitat de l’esforç si es decideix que les qualificacions pugen sense més?
LA PÈRDUA EN L’APRENENTATGE
Un cop es planteja el proper curs, manca una reflexió sobre com es compensen aquestes pèrdues. Quins errors s’han de solucionar, ara que tenim la perspectiva del temps? Com es farà perquè aquestes promocions no estiguin en desavantatge respecte altres generacions? Com és que es parla de mascaretes i distàncies (imprescindibles per a protegir-nos) però no de personalització de la tornada en funció del que ha viscut cada escola i alumne? Com es fomentarà novament l’esforç després de mesos d’inactivitat atès que s’empalma el confinament amb unes vacances d’estiu? Hi ha un pla que no passi per refer temari o alentir el curs vinent (i per tant perdre encara més continguts)? Quin paper hi juga el Departament d’Educació, que no deixa d’enviar instruccions contradictòries i canviants als centres educatius? Com s’intensificarà i adaptarà la matèria en aquest escenari? Quin rol tenen aquí les qualificacions de final de trimestre?
Tenim molts dubtes, però també algunes certeses. La més important fa referència als valors: sempre hem defensat que cal fomentar actituds positives cap a l’estudi, desig de saber més, hàbit de treball constant. Ara això esdevé més cabdal que mai per intentar recuperar-nos dels efectes nocius del confinament. I per tant cal eliminar els missatges, benintencionats però falsos, que intentin negar les conseqüències del que hem viscut. Al contrari, calen veus crítiques que reclamin respostes, o com a mínim debat, sobre les preguntes que hem plantejat més amunt, i tantes altres que provoca aquesta situació nova per a tothom. Des de Punt i Seguit estarem encantades que compartiu amb nosaltres el que penseu sobre aquestes preguntes i així, entre tots, podrem acompanyar millor els vostres fills l’any vinent, adaptant-nos a la seva realitat única però exigint-los el màxim que puguin donar. Només d’aquesta manera podrem pal·liar, encara que sigui parcialment, el desastre educatiu que ha suposat aquesta epidèmia i tornar, de mica en mica, a la normalitat.
Juliol 2020.
Equip docent Punt i Seguit
