Els que ja ens coneixeu de cursos anteriors sabeu que de tant en tant compartíem amb vosaltres els nostres posts amb la intenció que la nostra filosofia i forma de veure el mon educatiu us arribés millor. Hem estat un llarg temps sense fer-ho, i de nou volem reprendré aquest bon costum.
Aquesta vegada volem escriure sobre la tan desitjada «tornada a la normalitat» que no acaba d’arribar. Tots els sectors s’han vist afectats, alguns amb molta gravetat com el sanitari i d’altres com el tecnològic o les farmacèutiques, ben al contrari, han vist incrementats els seus beneficis. Pel que fa a l’ àmbit educatiu, constatem que s’ha intentat camuflar la pèrdua de coneixements amb decrets d’avaluació que rebaixen el nivell d’exigència i que permeten continuar endavant sense reconèixer el fracàs de la virtualitat, i per tant sense aplicar cap mesura correctora. Per això el que tots esperàvem del retorn a les classes presencials no s’ha esdevingut i l’anunciada «nova normalitat» és tot menys normal, tal com expressem en els desitjos no complerts següents:
- Ens hauria agradat que el sistema educatiu fes un pla de compensació del temps perdut i no es limités a encobrir-lo amb una rebaixa de l’exigència a tots els cursos tant en continguts com en criteris d’avaluació.
- Ens hauria agradat que, ja que per fi tenim la tan desitjada presencialitat completa, s’aprofités per conèixer millor els alumnes des de les tutoria per personalitzar més l’aprenentatge i ajudar-los a madurar.
- Ens hauria agradat que els alumnes no haguessin perdut tant l’hàbit d’estudi i que no haguéssim de reivindicar com a cosa extraordinària treballar més d’una hora seguida.
- Ens hauria agradat no haver d’estar traduint vocabulari bàsic de la pròpia llengua com a pas previ a explicar conceptes de les matèries en una proporció tan exagerada com l’actual, perquè els confinaments han agreujat encara més el problema ja existent de comprensió lectora entre els nostres alumnes.
- Ens hauria agradat que es reconegués el fracàs de les classes en línia i que no es disfressés d’innovació l’ús indiscriminat de la tecnologia sense atendre els seus efectes secundaris: tipus de lectura, manca de fil conductor, distraccions….
- Ens hauria agradat que els horaris familiars i dels joves tornessin a una certa pauta i que no hi hagués tant delit per l’oci i per sortir com si encara fos vigent el toc de queda, amb un trasbals totals de les rutines.
- Es hauria agradat que no es rebaixessin els objectius acadèmics i professionals dels alumnes, que prefereixen triar una carrera menys exigent o que no els entusiasma abans que esforçar-se per aconseguir la nota per poder escollir la seva primer opció, decisió aplaudida o acceptada pels docents
- Ens hauria agradat que a batxillerat no es limités a constatar la falta de base i a exigir una selectivitat més fàcil en comptes d’intentar conscienciar els estudiants de la situació per tal d’anar tots a una.
- Ens hauria agradat que els vídeos didàctics deixessin d’ocupar el lloc d’un bon professor, substituint les classes per explicacions amb llenguatge simplificat i amb una actitud passiva de l’alumne (ara fins i tot les lectures obligatòries les intenten escoltar en format àudio), atès que ja no hem de recórrer a cap substitut si tenim l’aula ordinària.
- Ens hauria agradat que el llindar d’exigència no es corregués cada cop més amunt: abans el canvi complicat era l’inici de la secundària, després 3rESO era el curs fort i ara només al batxillerat es comencen a demanar certes competències, fet que provoca que les famílies se sentin més perdudes sobre el nivell real dels seus fills i hi hagi menys temps per a reaccionar quan es detecten mancances.
- Ens hauria agradat que les notes no s’inflessin de tal manera que amaguessin els problemes de comprensió lectora, d’automatització matemàtica o de coneixements elementals durant els cursos d’ensenyament obligatori.
- Ens hauria agradat un discurs unànime a favor del treball, no vist com una tortura sinó com un camí de formació personal, que ajudés els adolescents a motivar-se i voler saber més i no fer dependre l’interès per la matèria d’ensenyaments cada cop més infantils.
I podríem seguir desgranant despropòsits que veiem cada dia. En definitiva, ens hauria agradat el retorn a la normalitat de fa tres anys i a partir d’allà seguir avançant. Però no, constatem un temps perdut que sembla irrecuperable perquè potser no es troba prou important esmenar els estralls dels confinaments. Nosaltres seguirem explicant que la situació actual no és la normal ni la desitjable i que el covid hauria de ser un parèntesi i no un aturador de l’evolució educativa. Tant de bo ens acompanyeu en aquesta lluita!
Desembre 2021
Equip docent Punt i Seguit
