Sempre hem tingut clar que fomentar la lectura és un complement important a les nostres classes, ja que els avantatges personals i acadèmics per als qui llegeixen habitualment són tants que és la millor inversió de temps que podem fer. Malauradament, sempre ens hem trobat alumnes als que no agradava llegir, un problema de totes les èpoques.
Però, des de fa uns anys hem observat que augmenten considerablement els estudiants que no entenen el que llegeixen a causa de la manca de vocabulari, incapacitat d’extreure inferències o problemes per a captar el doble sentit. Aquest fenomen és totalment nou, i pel que diuen les dades, afecta a diversos països i a alumnes de totes les edats, des de l’escola fins a la universitat. Hi ha alumnes que ja no poden llegir un text de forma continuada. No tenen la capacitat per mantenir l’atenció de forma continuada, es perden en els referents, es cansen, desconnecten i acaben passant la vista per les lletres sense que arribi cap missatge al cervell. Això els impedeix afrontar assignatures com història, filosofia, o desxifrar els enunciats dels exàmens si algú no els els explica oralment.
Les causes són múltiples: desconnexió emocional del contingut, manca de concentració, percepció que ja no és imprescindible llegir, ni tan sols a classe, desprestigi del coneixement, exigència que tot ha de ser divertit i immediat, superficialitat de relacions personals i models a les xarxes socials… A les escoles molts professors han claudicat, utilitzen només presentacions esquemàtiques, busquen alternatives als comentaris de text, fomenten allò visual en detriment del contingut escrit, sense adonar-se que, volent ajudar-los, només fan que agreujar la situació.
Què hi podem fer davant d’això?
Des de Punt i Seguit ho tenim clar:
- Dedicar més temps de treball als textos.
- Proporcionar lectures que motivin als alumnes.
- No dir-los què posa sense que intentin ells primer esbrinar-ho.
- Lluitar contra el «no entenc res, m’ho expliques?» que tan còmodes els resulta.
- Seguir aplicant tècniques de comprensió lectora.
- Parlar de temes que obrin la seva ment.
La realitat és preocupant i volem la vostra ajuda en aquest camí.
Què podeu fer des de casa?
Parleu de temes d’actualitat o de preguntes interessants amb els vostres fills, que augmentin la seva curiositat i l’esperit crític, qualitats imprescindibles per a apropar-se als textos complexos.
- Recomaneu llibres per a períodes de descans i, si llegiu vosaltres, que us vegin fer-ho, com més sovint, millor.
- Establiu horaris a casa per implementar rutines sanes d’oci.
- No cediu quan vulguin el camí fàcil: IA, vídeos o un professor que els reexpliqui la lliçó o després no podran fer l’esforç d’enfrontar-se a un text llarg.
- No menyspreeu cap assignatura ni coneixement, prou de la pregunta «això per a què serveix», que empobreix les persones i transmet una concepció utilitarista i monetària de l’aprenentatge.
- I per últim, no permeteu que diguin com si res «Jo no m’he llegit cap llibre a la vida». Només si ells perceben que el saber és valuós per si mateix i que els llibres són la porta més òptima per adquirir-lo, revertiran aquesta relació.
Nosaltres continuarem lluitant-ho per no trobar-nos en uns anys més alumnes en una situació encara pitjor. Ens hi ajudeu?
