Un desembre fantasma

El mes de desembre és el més breu de tot l’any per als estudiants. Sobre el paper no hauria de ser així, però any rere any constatem que es fan menys classes en aquestes setmanes. Desembre s’ha convertit per a nosaltres en un exemple de molts defectes del calendari escolar, amb tot d’efectes negatius que no ens cansem de denunciar.

En primer terme, avançar els exàmens a novembre o principis de desembre fa que el temari s’imparteixi en menys temps, amb menor marge per a l’assimilació i ens uns alumnes que encara estan agafant el ritme després de l’estiu i que han d’acostumar-se a les exigències de nivell del nou curs. Això sovint implica o bé que els alumnes hauran de fer part del contingut pel seu compte o que caldrà córrer a final de curs perquè el primer trimestre no ha estat realment un trimestre. Sembla que la prioritat és que els professors tinguin comoditat per a corregir i posar notes.

Un segon problema és que llavors la segona avaluació comença teòricament després d’aquestes exàmens i que els parcials o les recuperacions tenen lloc en tornar de Nadal. No sembla coherent posar un examen just després d’un període festiu com aquest, amb reunions familiars incloses. També ho veiem en altres trimestres, exàmens que apareixen després de viatges amb l’escola o sense separació amb l’anterior període avaluatiu. Amb quin objectiu es col·loca un examen que se sap que serà difícil de preparar?

En tercer lloc els dies posteriors als exàmens són totalment perduts. Els alumnes ens diuen repetidament que a final de trimestre “no es fa res”, que veuen pel·lícules sense aprofitament didàctic, que els deixen marxar abans, que es passen el dia d’excursió o al pati. I no parlem d’un parell de dies, sinó setmanes senceres. Tenen una pausa en el ritme habitual que empalma amb les vacances oficials, unes diferències d’exigència que, novament, no tenen en compte les necessitats de descans dels alumnes sinó altres motius. Així no s’incentiva la planificació i l’esforç continuat, sinó la improvisació i les maratons de darrera hora.

Per últim es produeix una situació ben angoixant quan els resultats no són els esperats. Els alumnes estan sols davant els suspensos o les males notes, ja que els professors entreguen els butlletins amb xifres i comentaris i desapareixen o bé consideren que ja han fet prou donant el missatge negatiu (sortosament hi ha excepcions amb docents ben implicats, però no són la majoria). L’alumne ha de pensar en solitari una estratègia per canviar la situació i implementar-la en un entorn advers: sense classes de contingut i amb festius pel mig. És un dels motius pels quals a Punt i Seguit no tanquem durant el període nadalenc o Setmana Santa, oferint un espai de treball, gratuït per als nostres alumnes, per acompanyar en la reflexió sobre les notes i aportant suggeriments per al que queda de curs.

Desembre, aleshores, acumula dies de lliure disposició amb un pont just abans de Nadal, sessions de classes perdudes i diades de festival. I aquest mes brevíssim resulta que és quan les escoles donen un toc d’atenció amb les notes (sovint més baixes que la resta de l’any) per redreçar possibles mancances, quan demanen les primeres tutories amb les famílies si cal corregir algun procés, quan salten les alarmes si la nota no arribarà al que caldrà per a escollir carrera, quan es fa la primera avaluació i es marca el nivell del curs o canvi d’etapa. Tot molt lògic, és clar.

Des de Punt i Seguit no considerem normal aquesta situació, que no concorda amb la llei ni amb el sentit comú, i per això volem deixar constància que no ens agrada gens ni el calendari escolar en general ni aquest desembre fantasma. Creiem que el centre del calendari, i de tot el procés escolar, ha de ser l’alumne i el seu aprenentatge i no veiem que es pensi en ell amb aquesta organització.

Dejar un comentario