Les escoles, davant un alumne que no rendeix com s’espera, sovint recomanen com única solució al problema un professor particular. L’argument més comú: «així li pot donar més atenció, estar per ell». Ens sobta que això ho afirmin professors que justament treballen amb grups nombrosos, significa que a l’escola no donen l’atenció que els alumnes necessiten? No creuen en la seva pròpia manera de treballar? Potser el problema passa per definir què significa atenció i analitzar bé cada cas per trobar una solució òptima. I és que la fórmula «Classe particular = Més atenció = Millora del rendiment a l’escola» NO sempre és certa. A continuació presentem alguns exemples ficticis (o no …):
«CAS 1: «Li costen les matemàtiques»
En Pau sempre ha tingut dificultats amb les matemàtiques, no entén els problemes i acumula suspensos periòdics en aquesta assignatura. Té un professor a casa, enginyer i molt competent en la seva matèria, que li explica com es resolen els exercicis. En Pau sempre entén aquestes explicacions i surt satisfet de les classes, pot presentar els deures a l’escola amb garanties i sent que controla el tema. A l’hora de l’examen, però, sistemàticament suspèn, acumula errades i no sap resoldre el que li demanen. Els pares no s’expliquen perquè a casa tot funciona i comprèn les explicacions i les notes dels exàmens continuen sent tan baixes.
Explicar els exercicis o els problemes no és garantia que siguin entesos, o també passaria a l’escola. L’alumne pot tenir una sensació falsa de control quan segueix els passos que fa el professor. A les classes particulars sovint hi ha una sobreintervenció, es resolen els dubtes a l’instant. L’alumne, si no treballa de manera autònoma i de manera sistemàtica, després no pot aplicar en solitari els continguts, per molt que comprengui com es fa un exercici amb ajuda.
CAS 2: «Ha anat tirant sempre i ara no ens expliquem què passa»
La Núria ha tingut ajuda des de ben petita, una psicopedagoga que l’ajuda amb els deures i repassa amb ella els exàmens, preguntant-li la lliçó per comprovar que se la sap. Els controls tenien qualificacions bones. A secundària van començar a baixar les notes però sempre salvaven el curs entre tots al darrer moment, menys un any que van quedar tres per a setembre. Després de l’ensurt, perquè la Núria pateix molt quan les coses no li surten, van incrementar les classes particulars. Ara que està al batxillerat, la situació és catastròfica: vuit suspensos a les dues primeres avaluacions i notes molt baixes. Ella diu que no entén res del que li expliquen a classe. Des de l’escola es plantegen si té la capacitat per fer el batxillerat.
Cal detectar les causes del mal rendiment i posar-hi remei. La redacció, la capacitat de raonament, el treball autònom o l’hàbit d’estudi requereixen temps i entrenament específic. Estudiar sense entendre i fer els deures pot ser suficient fins a l’ESO si l’actitud és bona, però amb el canvi d’etapa es veuen les llacunes. L’expressió escrita i la comprensió lectora afecten a totes les assignatures i són imprescindibles, per la qual cosa mancances en aquestes habilitats fan que es compliqui l’èxit escolar. Sempre que els professors de l’escola dubten que un alumne pugui seguir s’evidencia que falta base i que aquestes habilitats no estan treballades.
CAS 3: «És molt intel·ligent però a classe no para i no li interessen els estudis»
En Jordi va començar a portar suspensos al mateix temps que augmentaven les amonestacions a l’agenda per mala conducta. No serveixen de res els avisos, es distreu i no pren apunts. Com que s’oblidava sovint d’entregar els treballs, els seus pares han provat de posar-li professors a casa. Porta ja tres persones diferents, una va abandonar perquè no podia compaginar les classes amb els seus exàmens, la segona va durar un any però les notes continuaven sent dolentes i ara amb el tercer sembla que s’hi avé, és un noi que li dona canya i que en sap molt. Tot i així, a l’escola la situació continua sent crítica i el tutor ja recomana un canvi de centre, perquè és molt probable que repeteixi.
Molts professors particulars no tenen ni la vocació ni la preparació necessàries per fer un seguiment complet de l’alumne, que inclogui la part acadèmica i la personal. Sovint els problemes d’estudis amaguen problemes actitudinals que costa molt de corregir. No té sentit intentar resoldre’ls a casa a soles si aquests es donen en grup, ja que un noi o noia que es comporti bé amb un professor no implica que també ho faci si està envoltat dels companys. Treballar la motivació i l’esforç és sovint més important que els continguts. Moltes persones poden explicar una equació o fer aprendre un tema d’història però incidir en l’actitud és molt més complex.
Aquests tres exemples són només una petita mostra del que ens trobem a Punt i Seguit. Tot i així, seguim comprovant com des de les escoles continuen afirmant que la solució passa sempre per una classe particular. Potser no entenen que “individual” no significa necessàriament una millor atenció. Què vol dir «atenció» per a nosaltres? Ho explicarem en un proper post, però mentrestant podem seguir debatent amb vosaltres al respecte.
